Consells de criança

DESPARASITADORS

DRONTAL PLUS ( BAYER ) és un desparasitador polivalent, desparasitar el gos cada mes fins als 7 mesos. Després desparasitar cada 6 mesos durant tots els anys però sobretot abans de la vacuna car així és més eficaç.

MANTENIMENT I HIGIENE

Eviti que el seu gosset se li formin nusos, pentinant-lo o respantllant-lo regularment, utilitzi pintes de ferro per a gossos (primer amb les pues grans i després amb les pues més petites) per verificar que no queden nusos.
També pot utilitzar raspalls amb dents de llautó muntades sobre cautxú (és el que menys arrenca el pèl), així com una carda.
Vostè pot rentar el seu gos cada dos mesos. No és convenient rentar-lo sovint. Utilitzi sempre xampús per a gossos i diluint-lo més del que diu el fabricant. Després del xampú apliqui-li un condicionador també més diluït. Pensi en tallar-li les ungles si el seu gos no camina bé.
Pensi igualment en treure-li els pèls de l’interior de les orelles, aquests podrien produir un recalentament que provocaria una otitis. No oblidi de tallar els pèls sota els peus del gosset.
Verifiqui regularment els espais interdigitals dels peus perquè no hi hagi nusos.
És convenient passejar el gos de petit amb un arnés, així no pot escapar-se.
PRODUCTE ANTI-PUCES I PAPARRES: Frontline en esprai o pipeta.

ALIMENTACIÓ

Matí, migdia i nit: Croquetes ROYAL CANIN MINI JUNIOR o croquetes de la marca EUKANUBA per a cadells. És millor presentar el menjar a una hora fixa, que practicar el self-service.
ÉS IMPORTANT QUE EL GOS SEMPRE TINGUI AIGUA A LA SEVA DISPOSICIÓ, FRESCA I NETA.
Poc a poc adoptaran el nombre de menjars del seu gos per a la seva edat. Cap allà als 8 o 9 mesos, el seu gos estarà a la seva talla adulta i tindrà menys necessitats de menjar estant gairebé acabada la seva talla. En efecte, a l’edat adulta el vostre gos s’alimentarà 2 vegades al dia, la seva ració del dia dividida en dos, que és preferible a un gran àpat i una vegada al dia.
Si es desitja modificar l’alimentació del gos, faci-ho de forma progressiva, és a dir: incorporant poc a poc el nou menjar. Això evitarà desordres intestinals (diarrees, etc.) que provoca tot canvi brusc del règim alimentari.
No és útil donar quantitats de vitamina a un petit Cocker ja que pot produir desequilibris. Continuï alimentant el seu gos amb menjars industrials que són molt equilibrats en sals minerals i vitamines.

ETOLOGIA

Davant la necessitat de gaudir d’un cadell i, en el futur, d’un gos equilibrat i feliç, hem redactat les següents línies esperant que siguin útils per a aquest fi i així aconseguir una convivència òptima amb aquest nou membre de la vostra família.
Període de socialització ( De la 4a a la 12a setmana )
Marcada conducta exploratòria i de joc. Sobre les 6 setmanes mostren conductes socials característiques d’adults, com aproximació i exploració anogenital. En el joc ja s’inclouen seqüències pròpies de la conducta sexual.
Important: aprèn a acceptar la proximitat d’altres gossos i de les persones sense mostrar por o agressivitat excessives.
El final depèn de l’aparició de la resposta de por. Apareix a partir de les 5 setmanes i augmenta gradualment. A les 10-12 setmanes és suficientment intensa per finalitzar el període de socialització.
Hi ha variacions entre races i individus d’una mateixa raça. La recomanació pràctica és que tinguin contacte amb persones i altres gossos ente les 5 i 8 setmanes especialment, i entre les 3 i 12 setmanes més àmpliament.
Socialitzacions inadequades augmenten el risc de que apareguin problemes de conducta, incloses por i/o agressions a altres gossos i persones. Hi ha evidències clíniques que una falta de contacte amb nens durant aquest període pot ser un factor de risc. La socialització es basa en estímuls visuals i, per això, un nen no és igual que un adult per a un gos.
La socialització és possible finalitzat aquest període , però la pròpia resposta de por fa que sigui lenta i difícil. De la mateixa manera, després d’una correcta socialització, si l’animal no té contacte amb persones o altres gossos durant el període juvenil, pot disminuir.
No tots els gossos mal socialitzats són problemàtics. Hi ha races més susceptibles de patir els efectes d’una mala socialització que altres.
Període juvenil ( De la 12a setmana a la maduresa sexual )
El fet més destacat és que durant aquest període s’estableixen relacions de dominància relativament duradores. A partir dels 4 mesos la jerarquia es fa cada vegada més aparent i estable. Així doncs, és un període important en la prevenció de l’agressivitat per dominància.
Respecte a l’agressivitat: la manera més eficaç d’evitar l’agressivitat competitiva consisteix en establir una relació de dominància clara sobre el gos, la qual cosa resulta bastant senzilla quan l’animal és jove, especialment durant l’etapa de socialització i al principi de l’etapa juvenil. Totes les persones que conviuen amb el gos han de preocupar fer-ho.
El propietari pot establir i reforçar la seva dominància sobre el cadell subjectant-lo freqüentment pel morro o per la pell de la nuca. Si l’animal mostra senyals incipients d’agressivitat, especialment en situacions de suposada competència amb el propietari, aquest ha de reaccionar energèticament i no cedir. Aquest aspecte és fonamental, ja que les relacions de dominància s’estableixen en funció del desenllaç d’aquests episodis de competència.
Sessions curtes d’ordres senzilles, del tipus “ Vine”, “ Seu”, reforcen la postura dominant.
S’ha d’advertir que els cadells que es mostren agressius quan se’ls molesta mentre mengen desenvolupen freqüentment (no sempre) agressivitat per dominància, que és la forma d’agressivitat més freqüent cap a les persones.
El collar Promise (o Gentle Leader, o collar de control i educació) pot constituir una forma senzilla i eficaç d’establir dominància sobre el gos. Els cadells excitables i actius també tenen més tendència. S’ha de controlar l’excés d’activitat.
Socialitzacions correctes eviten agressivitats per por.
Considerem important explicar als propietaris que l’origen del gos és el llop, i els aspectes principals del seu comportament social són semblants a ell.
Respecte als nens, és molt important una adequada socialització, el gos pot desenvolupar una conducta de competència amb el nen. “ Té gelos del nen”, comenta el propietari, i decanta el gos quan està amb el nen. La conclusió de l’animal és que el nen és un obstacle que li dificulta accedir a un recurs important com és la proximitat del propietari. El gos percep al nen com un competidor. S’ha de recalcar la importància de que el gos rebi atenció del propietari en presència del nen.
Prevenció del problema d’eliminació inadequada del gos. Iniciar l’ensenyament a les 7-8 setmanes. Hauria d’haver après amb 4-6 mesos. Aconsellem habituar-lo al carrer des d’el principi. S’ha de tenir present que necessiten eliminar cada 2-4 hores, a les 8 setmanes (amb 8 mesos poden estar 8-10 hores sense eliminar ). Això obliga a treure al cadell:
1r Immediatament després que es desperti.
2n Després del joc.
3r 15-30 min. després dels àpats. Això obliga a treure’l, 6-8 cops al dia.
S’aconsella que el cadell mengi sempre a la mateixa hora. Al carrer donar-li 15-20 min. per que elimini. Portar-lo sempre als mateixos llocs i recompensar-lo durant i immediatament després de que hagi eliminat. Es recomana al propietari que pronuncïi una frase, sempre la mateixa, quan el cadell comença a mostrar senyals que va a defecar o orinar. D’aquesta manera, el cadell associa la conducta d’eliminació amb la frase, que pot utilitzar-se després per a estimular la conducta.
Si no és possible treure el cadell amb tanta freqüència i el propietari ha d’estar fora diverses hores, és aconsellable deixar el cadell en un espai reduït, per exemple, una habitació petita, i col.locar el menjar i l’aigua a una cantonada de la mateixa. A l’extrem contrari es col•loquen alguns papers de diari que s’han de canviar freqüentment. Amb l’objectiu que el cadell comenci a utilitzar els papers de diari, és aconsellable que el propietari pugui dedicar un cert temps a supervisar la conducta del cadell al domicili, de manera que al moment que l’animal dóna senyals de disposar-se a defecar o orinar, el propietari ha de traslladar-lo immediatament al lloc on es troben els papers de diari. Quan el cadell elimina sobre els papers, ha de premiar immediatament la seva conducta. Quan el cadell elimina a un lloc inadequat és molt important netejar escrupolosament les restes de la femta i orina, si és possible amb un detergent del tipus enzimàtic. No han d’utilitzar productes de neteja que continguin amoníac. El càstig només és efectiu si es sorprèn l’animal al moment que orina o defeca.

Prevenció de l’ansietat per separació del gos

L’ansietat per separació és un dels principals problemes de comportament del gos. Tal i com hem indicat anteriorment, els gossos que són separats de la seva mare a una edat molt primerenca semblen estar més predisposats a desenvolupar problemes d’ansietat per separació. D’altra banda, sembla ser que els cadells que passen molt temps sols quan són molt joves i, per tant, no poden habituar-se a estar sols d’una manera progressiva, tenen també un major risc de desenvolupar problemes d’ansietat per separació. Finalment els càstigs inconsistents i arbitraris quan el cadell és molt jove poden augmentar també la incidència posterior del problema.
Encara que no tots els autors n’estan d’acord, s’ha suggerit que l’ansietat per separació es deu en certa mesura a una dependència excessiva del gos respecte als propietaris. Sovint aquesta dependència és reforçada pels propietaris, que recompensen l’animal amb carícies i atenció cada vegada que aquest agafi la iniciativa a l’hora d’interactuar amb ells; amb altres paraules, els propietaris recompensen les demandes d’atenció del gos. Si aquesta hipòtesi es certa, una possible forma de prevenir l’ansietat per separació seria actuar precisament al contrari, és a dir, ignorar les demandes d’atenció del gos i agafar la iniciativa a l’hora d’iniciar una interacció amb ell. Resulta interessant que aquesta és precisament la conducta de la femella durant el procés de deslletament i que el fet de no experimentar aquest procés augmenta la predisposició a patir ansietat per dominància. A més a més, el fet de no recompensar les demandes d’atenció del gos pot contribuir a que l’animal sigui més tranquil amb les seves interaccions amb el propietari.
Lògicament, aquesta recomanació no s’ha de prendre d’una forma literal i probablement hauria de ser seguida especialment pels propietaris de gossos molt depenents, que constantment demanen la seva atenció.

Prevenció de la coprofàgia del gos

Encara que les causes de la coprofàgia no es coneixen amb certesa, s’ha suggerit que el problema és més freqüent amb animals que van ser mantinguts en un entorn pobre amb estímuls i brut, és a dir: en presència de les seves pròpies femtes mentre eren cadells. Aquests animals haurien adquirit, aleshores, l’hàbit de dirigir la seva conducta exploratòria cap a les femtes, desenvolupant coprofàgia.

Exercici físic i rutina

Freqüentment es recomana que els gossos facin exercici físic de forma regular, d’aquesta manera evitarem problemes de conducta.
La rutina és important: suposa actuar sempre de la mateixa manera front a determinades conductes de l’animal. S’estableixen unes regles de comportament que permeten a l’animal aprendre què s’espera d’ell i quin és el seu lloc dins el grup, especialment pel que fa referència a les relacions jeràrquiques amb els seus propietaris. La falta de consistència per part d’aquests a l’hora de permetre una determinada conducta del gos o de castigar-la contribueix a que l’animal es trobi en una situació d’incertesa que pot donar lloc a problemes d’agressivitat per dominància, sovint amb una component d’ansietat.
Per totes aquelles qüestions que aquí no estan reflectides poden posar-se en contacte amb nosaltres, que els atendrem gustosament.
També desitjar-los que gaudeixin del seu Diabòlic Clown.