Estàndard de la raça

Estàndard FCI nº 5 / 22.01.1999 / E

FÉDÉRATION CYNOLOGIQUE INTERNATIONALE
SECRETARIAT GENERAL: 13, Plaça Albert 1 - B 6530 THUIN ( Bèlgica )
TRADUCCIÓ: Lic. Óscar Valverde Calvo ( Costa Rica ).
ORIGEN: Gran Bretanya.
PATROCINI: França.
DATA DE PUBLICACIÓ DE L’ESTÀNDARD ORIGINAL VÀLID: 24.06.1987
UTILITZACIÓ: Gos aixecador de caça.
CLASSIFICACIÓ: Grup 8 Gossos cobradors de caça.
Gossos aixecadors de caça.
Gossos d’aigua.
Amb prova de feina.
Secció 2 Gossos aixecadors de caça.
Sense prova de treball.

APARENÇA GENERAL

És un gos alegre, robust, esportiu, ben equilibrat, compacte; la mida del terra a la creu i d’aquesta a la inserció de la cua és aproximadament igual.

TEMPERAMENT / COMPORTAMENT

De naturalesa alegre, la seva cua amb constant moviment presenta un moviment animat típic, particularment quan segueix un rastre, no té por als matolls espesos. Dòcil i carinyós, encara que ple de vida i exuberància.

CAP

REGIÓ CRANIAL

Crani: Ben desenvolupat, ben modulat, no molt fi ni molt bast.
Depressió naso-frontal (Stop): Ben marcada, situada a mitja distància entre la punta del nas i l’occipital.

REGIÓ FACIAL

Mosell: Bastant ampla perquè pugui desenvolupar els seus dots olfactius:
Morro: Quadrat.
Mandíbules / Dents: Ha de tenir maxil·llars forts; mossegada en tisores, és a dir, que la cara interna dels incisius superiors estigui amb contacte amb la cara externa dels incisius inferiors i col·llocats en angle recte amb els maxil·llars.
Galtes: No prominents.
Ulls: Grans, però no sortits. Han ser de color marró o marró fosc, però mai clars, excepte en el cas d’exemplars de pelatge color fetge, fetge ruà i fetge blanc, aquests podran ser de color avellana fosc per harmonitzar amb el pelatge. La seva expressió és intel·lligent, dolía, però ben alerta, brillant i alegre; la vora de les parpelles ben enganxades.
Orelles: De forma lobular, d’insercció baixa al nivell dels ulls. Exteses, tenen que arribar a la punta del nas, ben cubertas amb pèl llarg i sedós.

COLL

Moderadament llarg, musculós. S’uneix amb elegància a les espatlles. Coll sense barballera.

COS

Fort, compacte.
Línia superior: Ferma, horitzontal. Descendeix lleument des d’el final del llom fins la insercció de la cua.
Llom: Curt i ampla.
Pit: Ben desenvolupat, tórax profund; no ha de ser ni molt ample ni massa estret al front. Costelles ben arquejades.

CUA

La seva implantació ha de ser lleugerament més baixa de la línia dorsal. El gos l’ha de portar recta, alegre i continuant la línia dorsal, mai en alt. Generalment amputada, ni massa curta que no es vegi, ni massa llarga que interfereixi en el incessant moviment alegre quan el gos està en acció.

EXTREMITATS

MEMBRES ANTERIORS: Rectes, de bons ossos i suficientment curts per desenvolupar força concentrada; tan mateix, no han de ser molt curts perquè no interfereixin en el gran esforç que s’espera d’aquest magnífic gos esportiu.
Espatlles: Oblíqües i primes.
MEMBRES POSTERIORS: Amples, ben arrodonits i molt musculosos, de bons ossos.
Angulació del genoll: Ben angulada.
Jarrets: Sota l’articulació tíbio-tarsiana, curtes, que li permeti desenvolupar un fort impuls.
PEUS: Sòlids, de gat, amb coixinets planters gruixuts.

MOVIMENT

Natural en la seva acció, amb poderós impuls que li permiti al gos cobrir força terreny.

PELATGE

PÈL: Llis, de textura sedosa, mai aspre o ondulat, no molt profús i mai arrissat. Les extremitats anteriors, el cos i les extremitats posteriors per sobre dels jarrets han de tenir suficient serrells.

COLOR: Varis. En aquells exemplars de color sòlid, només es permet una taca blanca al pit.

TAMANY I PES

Alçada a la creu aproximada:
Els mascles entre 39 i 41 cm ( 15,5 – 16 pulsades ).
Les femelles entre 38 i 39 cm ( 15 – 15,5 pulsades ).

Pes aproximat: entre 12,5 i 14,5 kg ( 28 – 32 lliures angleses ).

FALTES

Qualsevol desviació dels criteris abans esmentats es considera com falta i la gravetat d’aquesta es considera al grau de la desviació a l’estàndard.
NOTA: Els mascles han de tenir dos testicles d’aparença normal completament baixats a l’escrot.